El cas és que aquesta mateixa setmana va aparéixer en premsa les dificultats en que es trobava una d'elles, concretament la Primitiva, "el Clarín". El mateix president de la societat recorda a la notícia que "si no se cumple el acuerdo que en su día firmó con la Conselleria de Cultura, donde se comprometía a subvencionar las obras de ampliación y mejoras de las instalaciones, tendremos serios problemas para devolver el dinero que el banco nos prestó". De l'altra, la Unió, - de la qual forme part-, no em tenen que contar res de les dificultats econòmiques que està patint fa un temps perquè ho he viscut personalment els darrers anys, i molt més del que voldria.
Culpables? Algú podria dirigir la mirada cap a actuals o passats directius, però com diu la famosa cita " no pots permetes que l'arbre no et deixe vore el bosc", i en aquest cas, la cosa va per eixe camí. Sense llevar-li la responsabilitat que tenen o han tingut en els projectes de les pròpies societats als seus dirigents, així com en la gestió que s'ha al front d'elles, no cal oblidar qui els ha portat a aquesta situació amb la desastrosa política de promoció de les nostres societats musicals, portada a terme per uns ineptes gestors al front de les administracions públiques valencianes.
La teoria diu que no es pot crear una partida pressupostària sense crèdit, o almenys, sense previsió de cobrir-la, i això exactament és el que ha passat amb les bandes de Llíria. Uns irresponsables gestors polítics van prometre uns diners a mesos de les eleccions de 2007, sabent que no podrien fer front a elles, i hem tardat cinc anys en aterrar a la realitat. La llàstima és que en eixe temps, s'ha realitzat inversions, i els bancs - els nostres grans amics-, reclamen els interessos dels diners que han deixat. Simple, evident, però que no s'ha vist o no s'ha volgut vore per part de molts els darrers anys i ara tenen que pagar per altres que es feren la foto al seu moment i pegaren a fugir.
Eixir, eixirem, clar que sí. Recorde com la meua societat - vos recorde, la Unió- va passar una situació complicada als anys 80. Necessitàrem una gran quantitat de diners i molts socis feren un gran esforç per recolzar la societat i evitar la seua desaparició, - entre ells la meua pròpia família- i no espere menys dels companys, amics i socis del Clarín si calguera la necessitat. No tinc cap dubte.
Ara bé, no estaria gens malament que la propera vegada de visita a Llíria d'algun dels irresponsables que ens han portat a la difícil situació actual, la propera vegada que tornen a fer-se una foto - de segur que ho fan, tal vegada perquè coneixen la poca memòria de molta gent-, apareguera la visceralitat edetana, recordant-los que tenim memòria, sabem el que ens han fet i no ho anem a oblidar. O callar, i en eixe cas assumir que la culpa, tal vegada, ha sigut nostra en gran part per creure en gent com ells i en les seues paraules buides de contingut. Apostes?
Escrit d'opinió del regidor Rafa Cotanda. Article del lloc web: www.rafacotanda.net
Escrit d'opinió del regidor Rafa Cotanda. Article del lloc web: www.rafacotanda.net